Logo de la Diputació de Castelló

Actualitat

Treballem per fer de la La Llum de la Memòria una fita turística de l'Alt Palancia

Treballem per fer de la La Llum de la Memòria una fita turística de l'Alt Palancia

4 d'agost de 2018. El president de la Diputació de Castelló, Javier Moliner, inaugurarà aquest pròxim dijous, 9 d'agost, la tercera edició de l'exposició La llum de la memòria a Caudiel i Jérica i, amb això, la creació d'un important revulsiu del turisme cultural a l'Alt Palància. Un total de 53 obres d'art conformen la més important exposició d'art sacre restaurat de la província de Castelló.

A pel turisme cultural i el patrimoni de la província

La Llum de la Memòria, que en aquesta ocasió es va a desenrotllar a quatre seus de Caudiel i Jérica. Serà el propi president de la Diputació, Javier Moliner, qui inaugure l'exposició el pròxim 9 d'agost com a punt de partida a una fita del turisme cultural a l'Alt Palància que es mantindrà fins al mes de gener de 2019.

El president Moliner ha assegurat que “volem generar oportunitats i riquesa als pobles a partir de la recuperació dels nostres tresors patrimonials. Amb la llum de la memòria a Caudiel i Jérica estem creant més oportunitats perquè més gent s'acoste a descobrir els autèntics tresors que tenim en aquests pobles de l'interior. Fem de l'atenció del patrimoni i de la seua divulgació el millor reclam per a dinamitzar els pobles, donar-los més oportunitats de futur, alhora que consolidem el coneixement de la seua història i els seus orígens”.

I és que cal tindre en compte que la pròxima edició de La llum de la memòria es presenta com l'aposta més ambiciosa de la Diputació de Castelló en el seu eix estratègic d'actuació entorn de la posada en valor, recuperació i divulgació del patrimoni històric i artístic com a actiu al servei dels municipis de cara a dinamitzar-los turísticament i ajudar-los a generar noves oportunitats de desenrotllament futur.

A més, tal com ha indicat el president, “la intensa actuació restauradora de la Diputació comporta de forma intrínseca un alt contingut d'orgull de pertinença al territori, perquè la recuperació i manteniment d'aquestes obres i d'aquests edificis incideix directament en el manteniment i recuperació de la història dels pobles, en el coneixement de la seua trajectòria històrica i, per tant, en l'arrelament de la seua gent al seu territori. Estem molt orgullosos del nostre patrimoni i fem d'ell un actiu de futur”.

Quatre seus per a una gran exposició

La llum de la memòria a Caudiel i Jérica s'ubicarà en un total de quatre seus, dos a cada municipi, en les què la Diputació ultima ara els treballs per a fer d'elles el “perfecte continent per a un contingut espectacular”.

1. ESGLÉSIA CONVENT CARMELITES DE CAUDIEL

El convent de Carmelites Descalces, igual que el veí convent dels Agustins, ara església parroquial, va ser fundat per Pedro Miralles, però va morir abans de veure realitzada la seua obra, sent els seus hereus els que van dilatar per espai de més de quaranta anys la seua fundació, perquè aquesta es va executar el 21 de novembre de 1671.

El conjunt arquitectònic en estar completament murallat dóna un aspecte robust i monarcal, cridant poderosament l'atenció a les visites que arriben a Caudiel.

L'Església està construïda en maçoneria i pedra angular; consta d'una sola nau amb capelles laterals no comunicades entre si, tota ella decorada a l'estil barroc, en les formes que va impulsar l'arquitecte Juan Bautista Pérez Castiel.

L'interior del convent en ser de clausura rares vegades pot visitar-se, excepte l'església i el cor situat davall, junt amb el presbiteri i separat d'aquest per una reixa de grans dimensions; en ell pot apreciar-se la rica pavimentació de taulellet valencià del segle XVIII.

2. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SAN JOAN BAPTISTA. CAUDIEL

És un temple que correspon a l'antic convent dels agustinians, fundat el 1616, per Pere Miralles, igual que el veí de les carmelites descalces. Va ser col·legi dels agustinians on s'allotjava el noviciat per a cursar els estudis de filosofia i art.

L'edifici conventual, després de la desamortització, va ser cedit al poble per a ajuntament, escola, hospital, etc., mentres que la resta de l'obra (església, capella i cambril) ha arribat als nostres dies pràcticament igual que en els seus anys fundacionals, erigint-se en parroquial, en 1866, després d'haver-se afonat la cúpula de l'antiga església parròquia situada en el solar que avui alberga la nova Casa de la Vila.

L'església és una àmplia nau en forma de creu llatina amb capelles claustrals comunicades entre si i cúpula de mitja taronja, tot açò d'un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d'esgrafiats, connectat amb les maneres de Joan Baptista Pérez Castiel. La capella de la Mare de Déu, se situa en un dels braços del creuer i a ella s'entra per un gran arc amb bella decoració barroca d'estil més avançat que la de la nau i una cúpula circular amb elevat tambor. El retaule de l'altar és una obra excel·lent, decorat amb fullaraques, consoles, angelets, etc. i cobreix tot l'absis.

El cambril de la Mare de Déu destaca per la seua riquíssima decoració sobrecarregada igualment de querubins, fullaraques, cintes, terçanells, estants, etc.

Cal ressaltar l'arrimador revestit de taulellet divuitesc, més set llenços que igual que els anteriors, són obres del pintor manxec Gaspar de la Huerta, resultant tot el conjunt el millor exponent del barroc a la província de Castelló i un dels millors del territori valencià.

La Diputació de Castelló ha fet un notable exercici de restauració en aquest punt, una de les joies del barroc de la província, deixant aquest lloc com un dels llocs més emblemàtics de l'exposició.

3.- ESGLÉSIA DEL SOCÓS DE JÉRICA

L'antic Convent d'Augustinians del Socós va ser fundat el 1570 per fra Rodrigo de Solís en la part d'extramurs de la població de Jérica, i les obres van haver de començar de seguida. Durant la guerra civil del 36 l'església conventual, que era del poc que quedava del convent en aquest moment, després de la desamortització i els diversos usos a què va ser destinat, va ser saquejada i destruïda, encara que no totalment.

L'església del convent presenta planta rectangular, amb nau central de quatre crugies amb absis poligonal. Les capelles que se situen en el costat de l'epístola són de profunditat variable, i en l'última intervenció s'han incorporat les capelles del costat de l'evangeli. En la primera crugia havia d'existir un cor elevat, ja que encara es poden observar les arrancades dels suports, en forma de mènsula.

Les voltes estrelades sorgeixen de mènsules i es troben separades per arcs, a pesar que el deteriorament de l'edifici va provocar que en les dues primeres crugies de la nau el sistema de coberta es realitzara per mitjà de cintres metàl·liques i cobrimient de teulada inclinada a dues aigües.

L'accés al temple es realitza pels peus, per una bella porta renaixentista del segle XVI.

Les obres: un catàleg de primer ordre

La tercera edició de La llum de la memòria compta amb un total de 53 obres distribuïdes en un complet recorregut per les quatre seus de l'exposició. Així, l'Església del Convent de Carmelites exhibeix 15 obres, un total de 18 es poden gaudir en la visita a l'Església Parroquial de Sant Joan Baptista amb una completa restauració de l'espectacular Cambril de la Mare de Déu, 18 obres en l'Església del Socós de Jérica i dues en el Museu del municipi, una d'elles l'espectacular retaule de sant Jordi de 250x198 cm.

Per tipologies, les obres es corresponen amb 16 escultures, un tèxtil amb importants treballs de restauració, 3 retaules, 10 peces d'orfebreria, un llibre i 22 pintures.

Incidència turística

L'historial de les dues edicions anteriors de La llum de la memòria a Villahermosa en primer lloc i el passat 2017 a Castellfort i Benassal confirma la gran incidència turística que va tindre per a aqueixos municipis aquesta exposició.

Ja en 2017 es va aconseguir que 11.000 persones visitaren l'exposició a l'Alt Maestrat, una fita del turisme cultural a l'interior de la província. I les previsions per a l'actual edició de 2018-2019 apunten a aconseguir xifres històriques i superar les ja aconseguides. Quelcom per al què la Diputació bolcarà tots els seus recursos de promoció turística a través del Patronat Provincial de Turisme. Així, el Govern provincial distribuirà material divulgatiu i promocional, donarà difusió en els mitjans de comunicació, xarxes socials i la resta de suports comunicatius per tal de generar-li la màxima notorietat a tan important mostra cultural a la nostra província.

Així, la Diputació ha creat la web www.llumdelamemoria.dipcas.es en la que es pot consultar tota la informació de l'exposició.