La ciència i la tecnologia de Castelló reclamen una major inversió en i+D+I per a transformar la societat i eixir abans de la crisi

La ciència i la tecnologia de Castelló reclamen una major inversió en i+D+I per a transformar la societat i eixir abans de la crisi
10 de Maig de 2020

El president de la institució, José Martí, reivindica la formació en aquest camp “perquè tothom conega el seu paper com a agent transformador de la nostra societat”

El sector de la ciència i de la tecnologia de Castelló ha reivindicat un major finançament en investigació i desenvolupament (i+D) que servisca com a motor d’un gran canvi social i econòmic que supere les deficiències de l’actual model productiu espanyol i que posicione l’Estat en el tauler de referència de la indústria tecnològica. Aquesta petició ha estat la més repetida en l’última de les taules de diàleg que ha impulsat la Diputació Provincial per a escoltar la veu de la societat per a nodrir de contingut el nou pla de xoc contra els efectes de la Covid-19.

El sector ha posat sobre la taula la necessitat que s’augmenten els fons “perquè investigar no és barat, però el no fer-ho pot eixir car”. En aquest sentit han advocat per prestigiar Espanya a través de la ciència i la tecnologia, “perquè som terra de grans científics i tecnòlegs”, i han reclamat ajudes per a les empreses per a mitigar els problemes de liquiditat. Parlant de dades, els sector aspira a que Espanya incremente els fons fins a situar-se en la mitjana europeu d’inversió, que ronda el 3%, el doble que al nostre país.

En representació del teixit científic i tecnològic provincial han assistit la Universitat Jaume I, l’Espaitec-UJI, el CEEI Castelló, l’ITC i la XarxaTEC. A banda de la petició de més finançament, totes les entitats participants, així com els partits amb representació a la Diputació, han coincidit en la “necessitat de trobar fortaleses a la crisi” i que tot passa pels avanços en la digitalització del territori. “Una oportunitat majúscula, sobretot, per a l’interior provincial”, ha afegit el president de la institució, José Martí, qui veu en el teletreball una forma de reduir costos per a les empreses i “ocasió perfecta perquè moltes firmes es plantegen establir els seus negocis en zones de muntanya”.

Des del món tecnològic s’ha inicidit que cal aplicar les TIC a la “nova societat” per a avançar en el canvi, “però per a això necessitarem noves ferramentes i molta pedagogia per a impulsar el canvi”. El president de la Diputació, que ha liderat la reunió, ha recollit aquesta demanda i, com ha professor, ha plantejat que “cal reforçar la formació en l’àmbit científic perquè tothom reconega el seu paper com a agent transformador de la nostra societat”. Martí ha considerat que “l’ocupació del sector tecnològic i científics creixerà molt els pròxims anys i hem de començar a preparar les noves fornades de professionals que el lideraran”. Així també ho creuen els representants de les principals entitats del sector, qui han insistit en la idea de digitalitzar tots els llocs de treball. Per això, proposen la col·laboració público-privada, la implantació de beneficis fiscals perquè s’hi establisquen empreses tecnològiques a casa nostra i el reforç de la ciència i la tecnologia en els sistemes educatius.

Per la part de l’UJI, ha assistit el vicerector Jesús Lancis; per l’Espaitec, Juan Antonio Bertolín; per representació del CEEI, Justo Vellón; per l’ITC, ha intervingut Gustavo Mallol; i per la Xarxa TEC, Alexis Nadal. En representació de la Diputació, han participat els diputats Xaro Miralles i Ximo Huguet, pel PSPV-PSOE; Vicent Sales i Salvador Aguilella des del Partit Popular; Ignasi Garcia i Pau Ferrando com a portaveus de Compromís; i Cristina Fernández i Domingo Vicent des de Ciutadans.

Abans de tancar la sessió, ha pres la paraula la diputada provincial d’Innovació, Xaro Miralles, ha assegurat que “s’ha infravalorat el món científic i això s’ha de canviar ja des de l’educació i des d’un suport ferm i indestructible de les institucions”. Martí, com a cloenda, ha agraït la participació i les aportacions de tots els assistents i ha dit ser “un aptimista antropològic” i veu de la idea de crisi “una oportunitat en la que isquem més forts i units per a salvar els entrebancs“.