Logo de la Diputación de Castellón

Actualidad

El Congrés Bicentenari de la Diputació de Castelló ressalta les competències originàries de l'administració provincial en justícia, despesa pública i educació

El Congrés Bicentenari de la Diputació de Castelló ressalta les competències originàries de l'administració provincial en justícia, despesa pública i educació
Els professors Manuel Chust, Pedro Rújula i José Antonio Pérez, la professora Carmen García, i el president de la Diputació de Castelló, José Martí.
25 de Mayo de 2022

El Palau de les Aules ha acollit la segona jornada de la ponència amb les intervencions de Manuel Chust (Universitat Jaume I), José Antonio Pérez (Universitat Miguel Hernández), Carmen García (Universitat de València), Pedro Rújula (Universitat de Saragossa) i Mariana Terán i Graciela Bernal des de Mèxic

La Diputació de Castelló ha acollit la segona jornada del Congrés Bicentenari on s'han abordat els orígens de l'Estat-Nació, les províncies i diputacions en el període de temps del Trienni Liberal ressaltant les competències originàries de l'administració provincial en justícia, despesa pública i educació. La jornada ha comptat amb les ponències de Manuel Chust de la Universitat Jaume I, José Antonio Pérez de la Universitat Miguel Hernández i Carmen García de la Universitat de València, i Mariana Terán de la Universitat Autònoma de Zacatecas i Graciela Bernal de la Universitat de Guanajuato que han intervingut via telemàtica des de Mèxic.

El professor Manuel Chust ha fet referència al fet que quan es va plantejar establir que cada població tindria un ajuntament va sorgir un problema: qui donaria validesa als ajuntaments. "En el temps, serà la diputació la institució que donaria esta validesa als ajuntaments que, en aquells inicis, assumirien competències com l'abastiment, la fiscalitat, la sanitat i l'educació, competències que també es van copiar en la diputació, d'ací el fet de ser ajuntament d'ajuntaments", ha explicat Chust. A més, el professor ha assenyalat que la diputació "va ser la institució clau per organitzar en les seues províncies un estat institucional clarament descentralitzat" i que va ser en 1821 quan "es va fer la divisió provincial en 52 províncies i 52 diputacions, un plantejament que ja van fer els diputats en 1812, però que en aquell any va ser rebutjat”.

José Antonio Pérez ha sigut l'encarregat d'abordar l'origen de la Diputació de Castelló de la que ha dit va assumir les competències de protecció del dret a la propietat, el control de la despesa pública i la protecció de l'agricultura. A més a més, ha explicat com la Diputació de Castelló va crear els partits judicials i els límits de la província "per a la qual cosa va fer una gestió exemplar perquè va demanar a les ciutats limítrofes que es pronunciaren sobre els límits fixant un criteri d'extensió qualitatiu i no quantitatiu, és a dir, el que importava és que el terme tinguera els recursos suficients per a atendre les necessitats d'eixa nova localitat”.

El professor Pérez també ha ressaltat les "importants mesures" que va prendre la Diputació de Castelló en el seu origen per controlar la despesa pública fixant assignacions en funció del nombre d'habitants i impulsar l'agricultura, la indústria i el comerç amb tècniques per a aprofitar els recursos hídrics i millorar la producció. Finalment, ha destacat la millora de les comunicacions i la supervisió del correcte funcionament de l'educació com altres de les funcions amb les quals va nàixer la institució provincial a Castelló.

Altres intervencions han sigut la de la Carmen García de la Universitat de València qui ha destacat que en la transició "l'interés acadèmic i polític eren dos mons intencionadament divergents que no arribaren a confluir per la falta d'una política activa de la memòria històrica democràtica". Per la seua part, Pedro Rújula de la Universitat de Sarragossa ha afirmat que en el Trienni Lliberal, "el poder local es reivindica enfront de l'autoritat de l'Estat donant suport als ajuntaments i les diputacions". Finalment, des de Mèxic i per via telemàtica han participat Mariana Terán de la Universidad Autónoma de Zacatecas i Graciela Bernal de la Universitat de Guanajuato les quals han abordat l'origen de les diputacions de les respectives ciutats mexicanes.

Vídeo