Diputació consolida la Llum de la Memòria com un gran reclam turístic

Diputació consolida la Llum de la Memòria com un gran reclam turístic
8 de Novembre de 2018

L'èxit de visites que està tenint l'ambiciosa exposició d'art sacre restaurat per la Diputació de Castelló, La Llum de la Memòria i Jérica la consolida com un important reclam turístic a l'interior provincial.

8 de novembre de 2018. L'èxit de visites que està tenint l'ambiciosa exposició d'art sacre restaurat per la Diputació de Castelló, La Llum de la Memòria i Jérica la consolida com un important reclam turístic a l'interior provincial. I és que quan es compleixen tres mesos de la seua inauguració a Jérica i Caudiel ja són més de 22.000 persones les que l'han visitada i, amb això també aquests municipis de l'Alt Palància.

El vicepresident primer i diputat de Cultura, Vicent Sales, s'ha mostrat satisfet per “l'excel·lent comportament que està tenint l'exposició. Des del Govern provincial posem tots els recursos a disposició dels pobles perquè tota la zona de l'entorn de Caudiel i Jérica es beneficie al màxim del flux de visitants que genera aquesta gran exposició. És per això que difonem l'exposició en mitjans de comunicació, suports digitals i distints materials de promoció turística per tal de motivar al màxim la seua visita i que això revertesca en el màxim benefici per als nostres pobles. Donem un argument més a qui ens visita aquests dies per conèixer aquesta gran cita amb el patrimoni de Castelló, també a la pròpia gent de Castelló”.

Èxit d'acollida del programa d'excursions de la Diputació

El programa d'excursions de la Diputació a 'La Llum de la Memòria', ha tingut una molt bona acollida entre associacions de majors, mestresses de casa, estudiants i altres col·lectius de la província. De fet, aquesta iniciativa provincial per a dinamitzar l'activitat turística de l'interior, ja porta un mes realitzant-se i hi ha entorn de 4.000 visites confirmades en les pròximes setmanes, “una línia d'actuació més de les que estem realitzant des del Govern provincial per a ajudar a dinamitzar l'activitat de Caudiel i Jérica com a seus d'aquesta gran exposició d'obres d'art sacre restaurades”, ha indicat el vicepresident.

Cal recordar que el Govern provincial manté en aquesta exposició la més ambiciosa de les tres edicions d'aquesta aposta per consolidar el patrimoni sacre com un actiu perquè els municipis continuen generant noves oportunitats turístiques i de desenvolupament. Un total de 53 obres d'art exposades en quatre seus espectaculars, dues a cada municipi, estan sent des del passat mes d'agost i fins al pròxim de gener el punt de partida a una fita del turisme cultural a l'Alt Palància.

Recuperació del patrimoni per a generar noves oportunitats

I és que cal tindre en compte que la Llum de la Memòria es presenta com l'aposta més ambiciosa de la Diputació de Castelló en el seu eix estratègic d'actuació entorn de la posada en valor, recuperació i divulgació del patrimoni històric i artístic com a actiu al servei dels municipis de cara a dinamitzar-los turísticament i ajudar-los a generar noves oportunitats de desenvolupament futur.

A més, tal com ha recordat el vicepresident, “la continuada actuació restauradora de la Diputació comporta de forma intrínseca un alt contingut d'orgull de pertinença al territori, perquè la recuperació i manteniment d'aquestes obres i d'aquests edificis incideix directament en el manteniment i recuperació de la història dels pobles, en el coneixement de la seua trajectòria històrica i, per tant, en l'arrelament de la seua gent al seu territori. Estem molt orgullosos del nostre patrimoni i fem d'ell un actiu de futur”.


 

La Llum de la Memòria a Caudiel i Jérica s'ubica a quatre seus, dues a cada municipi, en les què la Diputació ha efectuat els treballs adients per a fer d'elles el “perfecte continent per a un contingut espectacular”.


 

1. ESGLÉSIA CONVENT CARMELITES DE CAUDIEL

El convent de Carmelites Descalces, igual que el veí convent dels Agustins, ara església parroquial, va ser fundat per Pedro Miralles, però va morir abans de veure realitzada la seua obra, sent els seus hereus els que van dilatar per espai de més de quaranta anys la seua fundació, perquè aquesta es va executar el 21 de novembre de 1671.

El conjunt arquitectònic en estar completament murallat dóna un aspecte robust i monarcal, cridant poderosament l'atenció a les visites que arriben a Caudiel.

L'Església està construïda en maçoneria i pedra angular; consta d'una sola nau amb capelles laterals no comunicades entre si, tota ella decorada a l'estil barroc, en les formes que va impulsar l'arquitecte Juan Bautista Pérez Castiel.

L'interior del convent en ser de clausura rares vegades pot visitar-se, excepte l'església i el cor situat baix, junt amb el presbiteri i separat d'aquest per una reixa de grans dimensions. En ell pot apreciar-se la rica pavimentació de taulellet valencià del segle XVIII.

2. ESGLÉSIA PARROQUIAL DE SAN JUAN BAUTISTA. CAUDIEL

És un temple que correspon a l'antic convent dels agustins, fundat el 1616, per Pedro Miralles, igual que el veí de les carmelites descalces. Va ser col·legi dels agustins on s'allotjava el noviciat per a cursar els estudis de filosofia i art.

L'edifici conventual, després de la desamortització, va ser cedit al poble per a ajuntament, escola, hospital, etc., mentres que la resta de l'obra (església, capella i cambril) ha arribat als nostres dies pràcticament igual que en els seus anys fundacionals, erigint-se en parroquial, en 1866, després d'haver-se afonat la cúpula de l'antiga església parròquia situada en el solar que avui alberga la nova Casa de la Vila.

L'església és una àmplia nau en forma de creu llatina amb capelles claustrals comunicades entre si i cúpula de mitja taronja, tot açò d'un refinat estil barroc amb extraordinària decoració d'esgrafiats, connectat amb les maneres de Joan Baptista Pérez Castiel. La capella de la Mare de Déu, se situa en un dels braços del creuer i a ella s'entra per un gran arc amb bella decoració barroca d'estil més avançat que la de la nau i una cúpula circular amb elevat tambor. El retaule de l'altar és una obra excel·lent, decorat amb fullaraques, consoles, angelets, etc. i cobreix tot l'absis.

El cambril de la Mare de Déu destaca per la seua riquíssima decoració, plena igualment de querubins, fullaraques, cintes, terçanells, estants, etc.

Cal ressaltar el sòcol revestit de taulellet valencià, més set llenços que igual que els anteriors, són obres del pintor manxec Gaspar de la Huerta, resultant tot el conjunt el millor exponent del barroc a la província de Castelló i un dels millors del territori valencià.

La Diputació de Castelló ha fet un notable exercici de restauració en aquest punt, una de les joies del barroc de la província, deixant aquest enclavament com un dels llocs més emblemàtics de l'exposició.

3.- ESGLÉSIA DEL SOCÓS DE JÉRICA

L'antic Convent d'Augustinians del Socós va ser fundat el 1570 per fra Rodrigo de Solís en la part d'extramurs de la població de Jérica, i les obres van haver de començar de seguida. Durant la guerra civil del 36 l'església conventual, que era del poc que quedava del convent en aquest moment, després de la desamortització i els diversos usos a què va ser destinat, va ser saquejada i destruïda, encara que no totalment.

L'església del convent presenta planta rectangular, amb nau central de quatre crugies amb absis poligonal. Les capelles que se situen en el costat de l'epístola són de profunditat variable, i en l'última intervenció s'han incorporat les capelles del costat de l'evangeli. En la primera crugia havia d'existir un cor elevat, ja que encara es poden observar les arrancades dels suports, en forma de mènsula.

Les voltes estrelades sorgeixen de mènsules i es troben separades per arcs, a pesar que el deteriorament de l'edifici va provocar que en les dues primeres crugies de la nau el sistema de coberta es realitzara per mitjà de cintres metàl·lic i cobriment de teulada inclinada a dues aigües.

L'accés al temple es realitza pels peus, per una bella porta renaixentista del segle XVI.

Així, la Diputació ha creat la web www.llumdelamemoria.dipcas.es en la que es pot consultar tota la informació de l'exposició.