El ple aprova una declaració institucional en la qual la Diputació de Castelló insta el Govern d'Espanya i al Consell que duguen a terme les inversions i accions que són de la seua competència.
“En la nostra labor com a ajuntament d'ajuntaments està reclamar a les administracions les inversions necessàries perquè la nostra província continue avançant i no es quede estancada”. La presidenta de la Diputació Provincial de Castelló, Marta Barrachina, s'ha expressat així en referència a la declaració institucional aprovada en el ple ordinari corresponent al mes de desembre celebrat hui.
A través de l'escrit subscrit per tota la corporació provincial, la Diputació de Castelló insta el Govern d'Espanya i al Consell les inversions necessàries per a la província de Castelló ja que, com ha incidit la primera presidenta de la Diputació de Castelló, “els pressupostos del Govern Central i de la Generalitat de 2024 han de garantir el desenvolupament dels projectes pendents que garantisquen la vertebració del territori i la recuperació social del nostre territori”.
La declaració institucional aprovada hui en ple és el clar exemple de la labor empresa per part de la presidenta de la Diputació i del conjunt del govern provincial des de l'inici de la legislatura de ser l'altaveu del conjunt de la província perquè les administracions competents atenguen les seues demandes i necessitats.
Dins del llistat de reivindicacions quant a inversions i projectes pendents, la màxima representant de la institució provincial ha destacat el finançament autonòmic, “que fins a la data no s'ha materialitzat”, ha lamentat Marta Barrachina. En este punt recordar que la Diputació Provincial ha vingut aprovant iniciatives en les quals s'instava el Govern d'Espanya a reformar de manera immediata el sistema de finançament amb l'objectiu de garantir que els ciutadans de la Comunitat Valenciana pogueren disposar d'uns servicis fonamentals i, a més, es reclamava el reconeixement del dèficit acumulat i una execució d'inversió estatal equiparable al pes de població. Com ha continuat la presidenta de la Diputació, “des de la institució provincial alcem la veu per a exigir amb fermesa al Govern d'Espanya un finançament just i exigim els mateixos drets que els ciutadans d'altres territoris per al desenvolupament, el progrés i el futur del nostre territori”.
“La ceràmica, que forma part de l'ADN i és motor vital de l'economia de la nostra província, és un dels objectius prioritaris de les polítiques de la Diputació de Provincial”, ha continuat la presidenta, Marta Barrachina. Per eixe motiu, “des d'esta institució continuarem defensant la nostra indústria taulellera amb fermesa per a evitar que s'apague i, en eixe sentit, continuarem exigint al Govern central que incloga ajudes al sector ceràmic de manera urgent”, ha incidit. Unes ajudes millor dotades econòmicament, i mitjançant desgravacions fiscals com han fet a Itàlia “aconseguirien reduir la càrrega burocràtica, eliminaria els costos públics de tramitació i agilitzaria el seu impacte en els comptes de resultats de les empreses”, ha recalcat la presidenta del govern provincial.
A més de ser l'altaveu de la indústria ceràmica de la província per a reclamar les necessitats del sector, la declaració institucional aprovada hui inclou l'exigència al Govern d'Espanya d'agilitzar i executar totes les actuacions necessàries per a protegir la costa de la província, així com la necessitat de millorar la xarxa i servicis de Rodalia i treballar perquè el Corredor Mediterrani siga una realitat al més prompte possible. En matèria d'infraestructures, des del govern provincial també es reivindica l'execució de la CV-10 per a vertebrar la província.
El llistat d'accions i inversions pendents per part del Govern d'Espanya també inclou la millora de casernes de la Guàrdia Civil de tots els municipis que ho requerisquen i la comissaria de la Policia Nacional de Vila-real; el finançament de les dues dessaladores de la província, les ajudes al sector citrícola, de l'olivar i la vinya de secà de la Comunitat Valenciana; la creació del Parador Nacional de Morella i que atenga i done compliment a les limitacions i criteris ambientals de la Generalitat Valencià quant a l'autorització de les instal·lacions energètiques de gran afecció al territori.
Pel que fa a les reivindicacions dirigides a la Generalitat Valenciana, la declaració institucional fa al·lusió a l'impuls de projecte de beneficiosos per a la província, a les ajudes al sector ceràmic i als problemes hídrics. L'escrit inclou instar el Consell a executar les infraestructures sociosanitàries i educatives necessàries per a la província i que reafirme l'aposta per l'aeroport de Castelló.
A més de tot això, la Diputació de Castelló insta a la Generalitat Valenciana a defensar el territori i al compliment de la legislació ambiental a l'hora d'elaborar informes, tramitar i autoritzar les instal·lacions energètiques de gran afecció al territori. A més, des de la corporació provincial sol·liciten tant a la Generalitat Valenciana com al Govern d'Espanya al fet que impulsen nous projectes i iniciatives per a frenar la despoblació. En conjunt, la declaració institucional contempla un conjunt d'accions i inversió necessàries “que són les que ens corresponen i amb les quals volem aconseguir que la província de Castelló recupere el lideratge perdut”, ha finalitzat la presidenta Marta Barrachina.
Conveni rehabilitació Sant Joan de Penyagolosa
El ple ordinari del mes de desembre també ha aprovat per unanimitat la pròrroga del conveni marc de cooperació entre la Diputació de Castelló, la Conselleria d'Educació, Cultura i Esports, i la Diòcesi Segorbe-Castelló per a la recuperació i rehabilitació del conjunt patrimonial del santuari de Sant Joan de Penyagolosa, finalitzant la seua vigència el 31 de desembre de 2024. La pròrroga del conveni ve motivada per la sol·licitud per part del Bisbat Segorbe-Castelló el mes de novembre passat a conseqüència dels retards en l'obra.
Les actuacions es basen a rehabilitar l'edifici que es convertirà en alberg de visitants amb servici de restauració cafeteria, i que comptarà amb 11 habitacions d'hostatgeria amb una capacitat de 46 places.
El santuari de Sant Joan de Penyagolosa va ser declarat BIC i monument historicoartístic en 1979 i és un dels focus d'atracció més importants de l'interior de Castelló. Este santuari està format per un conjunt d'edificacions de finals del segle XIV. El nucli principal data de la segona meitat del segle XVI, mentre que l'església actual va ser edificada en el segle XVIII.
El conjunt patrimonial es troba enclavat al Parc Natural del Penyagolosa i representa un element cultural molt arrelat i un referent per a l'excursionisme.
