El president José Martí destaca que el seu govern va crear l'àrea i va impulsar polítiques de Memòria Històrica res més prendre possessió en 2019 perquè en aquest camp “quasi tot estava per fer”
El president de la Diputació, José Martí, ha reivindicat hui la importància de la labor empresa en matèria de Memòria Històrica per l'actual equip de govern progressista de la institució provincial, «una casa en la qual en aquest àmbit quedava quasi tot per fer». Ha sigut en la inauguració de la XII Xarxa de Municipis per a la Posada en Valor de Memòria organitzada per la Federació Valenciana de Municipis i Províncies (FVMP), que s'ha celebrat en el saló de recepcions de la Diputació de Castelló.
Martí ha recordat que la nova Diputació del canvi que va tirar a caminar el 28 de juny de 2019, va arribar «per a canviar les coses, fer el que no s'havia fet, millorar el que es poguera millorar i mantindre allò que estava bé». Un propòsit que «necessàriament contemplava la creació de l'àrea de Memòria Històrica de la Diputació i la inclusió de partides econòmiques en els pressupostos de la institució de 2020, 2021 i 2022 per a col·laborar amb l'Ajuntament de Castelló i la Generalitat Valenciana en l'exhumació de les restes de les persones afusellades després de la Guerra Civil en el Cementeri Civil de Castelló». Una tasca que, segons ha manifestat, les tres institucions esperen tindre conclosa abans que en 2023 expiren els seus respectius mandats. «Sabem que la Diputació ha arribat 80 anys tard, però tenim la inequívoca intenció de recórrer el camí que fa molt temps que hauria d'haver-se iniciat», ha manifestat.
Humanitat i Justícia
José Martí ha elogiat el compromís amb la causa de la diputada Tania Baños, que «ha obert de bat a bat les portes de la institució a les associacions de la memòria». També s'ha referit al fet que en 2020 s'arribara a un acord amb el Grup per la Recerca de la Memòria Històrica, en virtut del qual, aquesta associació ha cedit a la institució la custòdia dels 493 documents del seu arxiu, que s'han digitalitzat, perquè per un període de cinc anys siguen accessibles a investigadors i públic en general a través de la pàgina web de la Diputació. Es tracta de documents originals aportats per les famílies de les víctimes o còpies digitalitzades procedents d'altres arxius.
El president ha assenyalat que «contràriament al que es defensa des d'alguns sectors, quan activem polítiques a favor de la memòria i en contra de l'oblit, no ens mouen ni el revengisme, ni el rancor, sinó un sentiment tan noble com la humanitat i el desig de fer justícia».
Democratitzar espais públics
En la taula inaugural d'aquesta jornada també ha intervingut la Consellera de Participació, Cooperació i Qualitat Democràtica, Rosa Pérez Garijo, qui ha manifestat que «és imprescindible democratitzar els espais públics, alguna cosa que passa perquè els carrers i places deixen de portar noms de franquistes». També ha incidit en la necessitat de «preservar el record del nostre passat i traure a la llum tot l'ocorregut perquè no es repetisca i perquè puguem construir un futur molt millor».
La determinació municipal
En nom del Govern d'Espanya ha participat en l'acte el director general de Memòria Democràtica del Ministeri de Presidència, Diego Blázquez, qui ha reconegut el paper exercit per les administracions locals en la tasca de traure a la llum la veritat de l'ocorregut durant el franquisme. Ha recordat que els ajuntaments «van ser els primers a impulsar accions en favor de la Memòria, alguns, fins i tot, al final dels anys 70, després de la mort del dictador».
Blázquez ha assenyalat que jornades com la de hui «són essencials per a buscar mitjans i instruments que contribuïsquen a fer de la Memòria una política d'Estat».
Institucionalització de la Memòria
Per la seua part, la directora general de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies, Judith Flórez, ha destacat la labor desenvolupada en matèria de Memòria per l'alcaldessa de Castelló, Amparo Marco, «per a recuperar la memòria del que va passar i reparar a les víctimes». A més, s'ha referit a «la necessitat d'institucionalitzar les polítiques de Memòria».
Les alcaldesses i els alcaldes
Un altre dels intervinents en l'acte inaugural ha sigut el secretari general de la FVMP, Vicent Gil, qui ha agraït l'acolliment i les facilitats dispensades pel president de la Diputació per a la celebració d'aquesta jornada. Gil ha reivindicat l'important paper que en matèria de Memòria Històrica estan desenvolupant les alcaldesses i alcaldes, que fa que «a vegades hagen de veure's en els tribunals».
Gil ha parlat de la bona salut de la Xarxa de Municipis per a la Posada en Valor de Memòria, de la qual ja formen part 159 ajuntaments valencians, la Mancomunitat de l'Alt Palància i les diputacions de Castelló i València.
En la taula de clausura han participat el director general de Qualitat Democràtica de la Generalitat Valenciana, Iñaki Pérez, la secretària autonòmica de Cooperació i Qualitat Democràtica, Toñi Serna, i l'alcaldessa de la Vall d'Uixó i diputada provincial de Memòria Històrica, Tania Baños
Pérez ha lamentat que «aquest país haja sigut més de destruir que de restaurar» i ha incidit en la importància dels passos que s'estan donant «per a recuperar les restes dels qui van lluitar per un món més just i retornar-los a les seues famílies» enfront del silenci que «s'intenta imposar des d'alguns sectors». També s'ha referit al fet que les associacions de memòria estan molt feminitzades i «solen estar presidides per dones».
Per la seua part, Toñi Serna s'ha referit «al dificultós que és impulsar polítiques de millora, perquè moltes vegades no és agradable treballar en aquest camp ni emocional, ni políticament, perquè no som ben rebuts». A més, ha sigut categòrica en recordar que «en parlar de Memòria hem de situar-nos en un moment històric molt concret sobre el qual podríem parlar de genocidi perquè acabada la guerra els vencedors van continuar eliminant als vençuts».
El punt i final a la jornada l'ha posat l'alcaldessa de Vall d'Uixó i diputada provincial de Memòria Històrica, Tania Baños, qui ha posat de manifest «la simbologia que representa que un acte d'aquest tipus se celebre en el saló de recepcions de la Diputació de Castelló» perquè segons ha recordat, «aquesta no és una diputació qualsevol, és la Diputació de Castelló».
Baños ha recordat la dificultat que representa per a alcaldesses i alcaldes treballar en el camp de la Memòria i ha demanat que el Govern d'Espanya es plantege la il·legalització d'associacions com a Abogados Cristianos «perquè transmeten odi i utilitzen el recurs a la via judicial per a intimidar a alcaldesses, alcaldes, regidores i regidors».
